Parc Aquàtic Biniancolla

El parc aquàtic de Binancolla, o quan dol tenir la raó

Respecte la desestimació per part del TSJB del recurs presentat pel Consell Insular,
l’Ajuntament i l’empresa gestora del parc aquàtic de Biniancolla contra la sentència
del passat mes de febrer, que anul·lava l’interès general atorgat l’any 2014 per a la
construcció de l’esmentat parc (la qual cosa de ben segur derivarà en
indemnitzacions milionàries a una o vàries empreses), des de l’agrupació d’electores
Volem Sant Lluís volem fer palès el següent:

– Quan es va tramitar la construcció del parc, durant els anys 2013 i 2014,
Volem Sant Lluís encara no existia, però la posició de les forces que li donen
suport va ser clarament contrària a aquesta construcció: Podem va recollir
signatures, i tant PSM-Més com Esquerra de Menorca van demostrar la seva
discomformitat amb el projecte i van denunciar les possibles irregularitats en
incomptables ocasions: al Ple de l’Ajuntament, al del Consell Insular, a les
diferents comissions… Els arguments que es posaren en manifest eren els
mateixos que la sentència del mes de febrer, ara confirmada.

– Aquests arguments, que avui seguim mantenint, giraven entorn a tres eixos
bàsics: el parc aquàtic no seria un ajut a la desestacionalització turística, ni
molt menys al desenvolupament rural, i la seva construcció no suposaria un
impacte visual mínim. Així mateix, es va posar de manifest que no feia falta
construir el parc en sòl rústic protegit, havent sòl urbà disponible al municipi i
que, per tant, més que interès general el que es buscava era un interès
econòmic particular. Aquesta opinió no era només política: hi havia fins a
TRES informes (dos de tècnics i un de jurídic) en contra del projecte, per la
qual cosa el Consell Insular de Menorca (governat pel PP, igual que
l’Ajuntament i el Govern Balear) va encarregar un nou informe que li donés el
vistiplau.

– Un cop es va acabar la construcció del parc i es va assumir la batlia, l’any
2015, es va entendre que tot el procés s’havia portat a terme d’acord amb la
legalitat (una legalitat que no ens agradava), i es va respectar. Durant els
quatre anys en què la batlessa va ser Montse Morlà la relació amb la
gerència del parc va ser correcta, i es van respectar tots els requeriments fets
des del consistori. El Parc Aquàtic era una empresa més del nostre municipi i
mereixia ser considerada en igualtat de condicions que la resta.

– Quan es va conèixer la sentència del passat mes de febrer, es va considerar
que, tot i que continuàvem opinant que el parc mai s’havia d’haver construït,
el mal ja estava fet, i que ara per ara el millor per a la ciutadania de Sant Lluïs
i de Menorca era interposar un recurs junt amb el CIM, per tal que no
s’hagués de pagar una indemnització o bé que aquesta fos tan baixa com fos
possible. Aquesta continua essent la nostra postura avui en dia.

– Tot i que és cert que en ocasions en què ha governat el PSOE en coalició
amb altres forces també s’han donat casos en què s’han hagut de pagar
indemnitzacions de quanties importants, hi ha un matís a destacar: a
sentències com Cesgarden, Orfila SL, Binifadet, etc. la indemnització es
produeix perquè l’administració en qüestió NO ha deixat construir i ha optat
per protegir el territori, mentre que en aquest cas ha passat el contrari: el PP
va optar per destruir territori i deixar construir.

En definitiva, des de Volem Sant Lluís creiem que durant la legislatura 2011-2015
les polítiques portades a terme pel Partit Popular, tant a nivell autonòmic com a
nivell insular i municipal, van suposar una greu irresponsabilitat, i que la Llei de
Turisme de l’any 2012 (que en realitat era una llei de destrucció del territori
mitjançant la concessió de llicències urbanístiques express i a la carta) està donant
com a fruit, com molt ens temíem, conseqüències nefastes no només per al nostre
territori, sinó també per a la nostra economia.

Esperem que ens els propers dies els senyors Bauzà, Tadeo i Coll donin les explicacions
pertinents i no llencin pilotesfora, com malauradament hem pogut llegir en les últimes hores,
en què els responsables insulars del PP no només asseguren que l’hotel sí desestacionalitza
(cosa que és falsa, ja que els motius pels quals l’hotel annexe obre més mesos és
per raons que res tenen a veure amb el parc, que només obre cinc mesos l’any),
sinó que a sobre tenen la poca vergonya de responsabilitzar de la sentència a
l’actual equip de govern del Consell Insular.