EL TEMA DE LA DONA NO SOBRA
Des de l’Agrupació d’Electorxs Volem Sant Lluís es vol fer arribar el nostre estupor per les paraules de fa uns dies del president de l’Associació autoanomenada “Salvem Sant Joan”.
No és la nostra intenció fer cap escarni públic de la figura d’aquest senyor, l’opinió del qual respectam, ni treure de context les paraules dites.
Entenem que quan es va dir que “no volen dones de pel mig” no es volia dir literalment que no volguessin que les dones estiguessin enmig de la festa, sinó que “Salvem Sant Joan” neix amb uns suposats objectius i, per no desviar-s’hi, no vol entrar en altres tipus de debat (tot i que després hi entra).
Però nosaltres trobem que una associació que neix amb el nom de Salvem Sant Joan l’any 2021 sota un bon motiu amb el qual pràcticament tothom hi està d’acord, com és evitar la massificació i els excessos que durant els últims anys acompanyen, malauradament, a la festa (no només a Ciutadella, sinó a tot arreu), no pot defugir d’un debat com aquest.
Quan s’assegura que “les dones de l’amo saben la feina que tenen per Sant Joan” (preparar la roba, el menjar, la beguda…), el que s’està dient implícitament és que aquelles que no sàpiguen quina és exactament la seva feina ho estan fent malament. Ja sabem que el seu argument és que són les pròpies dones les que no volen sortir damunt un cavall a les Festes, però el que nosaltres ens demanem és: tan segurs estan que no volen? I què passaria si sí que volguessin?
Perquè el problema, senyors i senyores de “Salvem Sant Joan” no són les dones que lliurement i feliç preparen la roba de l’amo i es passen hores dins la cuina preparant coques, igual que el problema fins fa poc no era que un home i una dona es casessin o un blanc anés a la universitat els anys 50 als Estats Units.
El problema era quan dos homes o dues dones volien casar-se, quan un negre intentava anar a la universitat o, malauradament encara, el problema arribaria quan una madona digués “jo no vull fer coques, el que vull és ser caixera”.
És molt fàcil mantenir la desigualtat, és a dir, la injustícia i la discriminació amb el pretext de que les pròpies persones que queden discriminades així ho volen, igual que és molt fàcil posar el pretext del costum i la tradició, però, en la nostra opinió, una tradició inusta no és una tradició, és una injustícia. Estem al segle XXI, senyors i senyores de “Salvem Sant Joan”: els homes cuinen (a casa seva també, no cal ser un gran “xef”), cusen i passen la fregona, les parelles homosexuals es casen i adopten menors, les dones ocupen batllies i munten a cavall…
De veritat creuen que les Festes de Sant Joan, tan estimades per tots els menorquins i les menorquines, perillarien pel fet que les dones poguessin sortir a la qualcada? Per què aquesta por a obrir-se a aquest debat, a aquesta possibilitat? Una tradició que es mantén només pel fet de ser, precisament, una tradició, sense cap altre argument, té poc sentit avui en dia.
Recomanaríem que si de debò volen salvar Sant Joan s’obrissin sense por als debats i petits canvis que poguessin sorgir, ja que, a vegades, qui intenta defensar quelcom amb massa fervorositat i immobilisme és qui acaba fent més mal a allò que diu estimar.
VOLEM SANT LLUÍS
Comentarios recientes